dilluns, 1 d’octubre del 2018

En busca del Dr. Falcó

Soy aficionado a la historia. Mi tema de interés principal es la
aviación durante la guerra civil.
Uno de los hechos históricos que más me ha interesado y que inició mi
interés por la investigación histórica tuvo como protagonista al
entonces teniente José Falcó, "as" de la aviación republicana y
fallecido en Francia el 10/05/2014, a la edad de 98 años.
https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Falc%C3%B3_Sanmart%C3%ADn
https://www.lavanguardia.com/obituarios/20140513/54407867951/josep-falco-piloto-republicano.html
Tuve ocasión de conocerle y era una persona muy especial. Tuvimos
correspondencia y nos vimos en varias ocasiones.
Hoy, reordenando esa correspondencia, he encontrado una carta que le
escribí el 11/02/2009 en la cual en uno de sus últimos párrafos le
decía:
>>
Por último quería comentarle una cuestión que me ocurrió el otro día.
Llamaron a mi casa por la noche una persona que dijo hacerlo desde
Barcelona, llamarse José Falcó y ser médico. Me dijo que era su
sobrino y que era hijo de su hermano, que le habían puesto José
precisamente en su honor pero que después de la guerra habían perdido
el contacto y que enterado a través del artículo de La Vanguardia que
vivía en Tolouse deseaba averiguar su dirección para ponerse en
contacto con usted.
A mi me sorprendió por la emotividad con la que hablaba, habría
querido darle largas para enviarle la dirección por Internet, pero
como dijo no disponer, le di su dirección postal.
Después me quedé dudando de si habría obrado bien. Mi padre tiene 81
años y recientemente fue víctima de un intento de estafa por parte de
un desaprensivo que se hizo pasar por un pariente lejano y pensé si
esta persona me habría dicho la verdad o por el contrario se trataría
también de un desaprensivo. Espero que no sea así y que realmente se
trate de su sobrino.
<<
El artículo referido es el del suplemento 'Vivir' de La Vanguardia del
domingo 08/02/2009 que puede consultarse en la hemeroteca del
periódico:
https://tinyurl.com/y9w8ywru
Entonces yo vivía en Figueres, pero ahora, por razones de trabajo,
vivo en Barcelona. Me ha picado la curiosidad y he buscado al Dr. José
Falcó en Internet, localizando su blog, que nos informa de su pérdida.
Yo buscaba sobre todo la tranquilidad de saber que no había puesto al
Coronel Falcó (obtuvo el reconocimiento de ese empleo con la
democracia) en peligro, ya que sé que tuvo algún problema con
visitantes desaprensivos que llegaron a robarle alguno de sus
recuerdos, objetos de un gran valor histórico.
Al leer su blog creo poder asegurar que cuanto me contó mi comunicante
por teléfono era cierto y que con toda seguridad se trataba de José
(Pepito) Falcó.
Me parece incluso que existe un parecido físico entre tío y sobrino.
Pero lo que más me ha sorprendido es la coincidencia de carácteres.
José Falcó era menudo físicamente, pero inquieto (yo diría que
hiperactivo) y apasionado, hablador, con muy buen sentido del humor,
leal y sincero.
En una de las cartas Valentina dice de la actividad continua de Pepito
Falcó: "¿cómo alguien tan menudo puede ocupar tanto espacio?". Yo
pensé algo similar cuando conocía al que -ya no me cabe duda- era su
tío. Fue en Los Alcázares (Murcia) en los años 90 y José tenía ya más
de ochenta años, pero era un auténtico "rabo de lagartija" que no
paraba de hablar y moverse. Yo pensé que me gustaría tener esa
vitalidad si llegaba a los ochenta años.
Me gustaría saber si tío y sobrino tuvieron ocasión de conocerse. Yo
visité al Coronel en Tolouse apenas un mes antes de su fallecimiento,
pero no surgió este tema.
Sobre el Dr. Falcó, veo que sin duda también fue una persona muy
especial y que dejo en la vida una huella profunda en sus amigos. Por
eso quiero unirme a su tristeza por la pérdida y felicitarles por
haber podido disfrutar de su amistad. Las personas excepcionales no
abundan y su amistad son una de las mejores bendiciones de la vida.

Roberto Plà Aragonés
Coronel de Aviación
http://robertopla.net/

dimarts, 2 de febrer del 2010

se nos fue un amigo

                                                            A PEPE FALCÓ
                                                      SE NOS FUÉ UN AMIGO

 

 

HACE APROXIMADAMENTE 45 AÑOS TRES MOCOSOS; PEPE FALCO,JAIME MARIN Y TONY BERNAL IBAN A LLORET DE MAR A LIGAR CON ESTRANJERAS MEDIO ENCUEROS COMO DICE SERRAT. HACE 2 AÑOS EN NAVIDAD EN SU CASA ALREDEDOR DE UNA DORADA A LA SAL RECORDABAMOS NUESTRAS LOCAS HISTORIAS CANTANDO ESTA CANCION; CON UN BASTON EN LA MANO Y CON LA GORRA MAL PUESTA, FUMANDO NUESTRO CIGARRO RECORDANDO NUESTRAS GESTAS. PEPE; ¿TE ACUERDAS AMIGO? AQUELLA NOCHE QUE FALLECIO TU PADRE CONSEGUIMOS  ESCATOLOGICAMENTE COMO DECIAS TU, HACERTE REIR, SIEMPRE NOS LO RECORDABAS CON TU RISA FUERTE Y NATURAL.. O CUANDO EN NAVIDAD POR BROMA LE QUITASTE LA AMERICANA A JAIME EN EL DRUGSTORE DEL P. DE GRACIA SIN SABER QUE DENTRO DE ELLA, (LA AMERICANA) ESTABA LA PAGA EXTRA.!!VAYA PALO!! ASI UN MONTON DE ANECDOTAS INACABABLES QUE QUEDARAN EN EL PENSAMIENTO Y EL CORAZON DE LOS TRES. NOS VEIAMOS DE TARDE EN TARDE PERO SIEMPRE ERA AQUELLO DE..... DECIAMOS AYER, NUNCA NOS FALTO EL DIALOGO NI EL CARIÑO.

PEPE; ERA UN CREADOR NATO, SOBRE TODO EN SU PROFESION (LASTIMA DEL MAL PAGO). Y ESO LO DIGO CON EL DOLOR QUE TENGO AHORA. SE NOS FUE EL AMIGO,ME CUESTA ESCRIBIR, (ESTA ES UNA CANCION TRISTE).

JAIME Y YO TIRAMOS POR LA MUSICA DE LA CUAL PEPE ESTABA ENAMORADO LOS QUE LO CONOCIAIS LO SABEIS MUY BIEN, ERA UN  GRAN ADMIRADOR NUESTRO ( NUBES GRISES) DISFRUTABA OYENDONOS CANTAR, SOBRE TODO ESPIRITUALES NEGROS AL CUAL, SE AGREGABA CON SU VOZ FUERTE DE BAJO.

 

NO QUEREMOS ESTAR TRISTE  
 POR QUE SABEMOS QUE HAS DESCANSADO

AUNQUE NOS CUESTE REIREMOS

RECORDANDO LO NUNCA OLVIDADO.

 

NUESTRA AMISTAD                                                                                         

 

 

 

                                                                                    

                                                                  

TE QUEREMOS PEPE,  TE QUEREMOS TIO, TE QUEREMOS HERMANO.

 

 

 

                                                                                                             

 

 JAIME MARIN  Y   TONY BERNAL                                

                                                           

  NUBES GRISES  BARCELONA 2 DE FEBRERO DE 2010

 

 

 

 

diumenge, 31 de gener del 2010

Records d'en Pep, per Fede Martorell

Hola a tots el amics d'en Pep Falcó, en aquests moments en que ell ha fet el traspàs, a tots ens queda el seu record. Un record dels moments en que ens va alegrar, ens va ajudar, ens va fer sentir vius, com a ell li agradava al cap i a la fi. Ell era una persona extremadament vital, inclús en els seus últims díes, tot i que la seva situació era força difícil, encara trobava forces per que així fos.
Jo sempre el recordaré, quan m 'explicava , amb aquella intensitat com anava fent el seu famós "guitachelo" , em deia :
-FEDE avui li he posat la peça del neteja vidres i s'aguanta de conya!
.- Un altre dia - He assajat per que de les cordes en surti algun soroll,. –
Amb llet, amb coca cola, amb qualsevol cosa que li passava pel cap ell ho provava. Fins al final, que en Vassil un altre gran amic  amb el qual quan estaven junts es perdien en el profund mon de la música.
Li va fer conèixer l'Oriol  l'altre music violoncel·lista que de debò li va fer sortir musica. D'aquell fill musical del genial Pep.
 En el vídeo que acompanyo aquestes línees es el fragment on  podreu veure la "presentació en societat " del famós instrument. Va ser una jornada en la que els que hi varem assistir no oblidarem mai , el concert  a casa meva  a càrrec den Vasil i del Oriol va ser preciós amb la interpretació de peces de Bach i Bela Bartok i també com no la presentació genial del guitachelo del Pep, del qual l'Oriol li va treure unes notes molt maques. No us ho perdeu!. Era el dia 22 de desembre del 2009.
Tot i que sempre el tindre com un gran amic no puc oblidar que era el meu Prescriptor en la elaboració de les pròtesis  que jo elaborava pels seus pacients en les que el Pep hi posava tot l'empeny per que fossin les que necessitaven i també les que millor els hi anessin. Mai es va imposar, en el sentit de que el seu dictamen   fos únic,  sempre donava la ma al diàleg, per trobar la forma de resoldre el cas amb el seu criteri clínic i el meu com a pròtesis, han sigut un anys de col·laboració intensa i crec que part meva mant  servit per esforçar-me mes amb el meu treball no per ser mes maco, sinó per que em feia interactuar amb el pacient  i des de llavors el pacient esdevenia en amic i als amics sel's hi dona el millor.
   Be des d'aquí em m'acomiado amb un "fins ara ",  del amic, i company  per que segur que sigui on sigui ens tornarem a veure, i tornarem  a inventar mil estris .
Una abraçada  Fede.

Aquí us adjunto l'enllaç     El guitachelo del Dr. Falcó
http://www.megavideo.com/?d=CNPCLU10



Windows 7 es fácil, cómodo y sin complicaciones. ¡Conócelo!

divendres, 29 de gener del 2010

dimecres, 27 de gener del 2010

Carta den Joan Argemí

Vaig tenir una desagradable sorpresa quan el Xavier Nin em va enviar un misatge per dir-me que s'havia mort el Pepito Falcó.Jo era pacient seu desde fa uns tres anys, recomanat per el meu germá que ho era feia molt mes temps. 
Amb les seves mans d'una destressa inigualable, i la seva técnica dificil de superar per cap profesional del mon,em va fer 10 implants i em va deixar la boca nova i perfecta, sense que sentis mai ni el mes minim dolor, ni de la punxadeta de l'anestesia, malgrat que en una sessió em va fer 3 implants al mateix dia. 
Ens vem fer amics per la seva humanitat i afecte, i afeccions comuns com la musica i les arts. 
A casa seva vaig tenir el gust de coneixer al Xavier Nin, al violinista Vasil, a la Montse Sagartal, etc. 
Crec que ningú dels que el vem coneixer i ens consideravem amics seus podrem oblidar mai aquesta ta dura perdua.


Joan Argemí Padrós



Les fotos més recents que tinc del Pep





_________________________________________________

Aquestes són les fotos més recents que tinc del Pep a la consulta, fa uns dos mesos, sempre amb el somriure a la boca.

Si algú té més fotos que vol que vegem, les pot directament introduir en el Blog, enviant un correu a: blog@pepfalco.com, amb el text i les fotos adjuntes, Així s'introdueixen automaticament imatges i text, sense haver de manipular-les.
Al Assumpte cal posar la frase que vulgueu veure ressaltada.

.
Xavier Nin

Al hilo de la carta de Alex Viladomiu...

Conocí a Pep por medio de Alex Viladomiu, el autor de esta emotiva carta. Me lo presentó durante una comida en el Bar Neutral de Barcelona, a escasos metros de su casa. 

 

-Es una eminencia -me dijo-. Un verdadero artista.

 

Poco tiempo después tuve ocasión de comprobarlo. Ciertamente, nuestro Pep manejaba el instrumental odontológico con la misma pericia, delicadeza y cariño que esculpía sus figuras de yeso o fabricaba artesanalmente instrumentos inclasificables. Imagino que a muchos de vosotros, al igual que a mí, os enseñó su violoncello-guitarra (o guitarra-violoncello, nunca me quedó claro), del que estaba tan orgulloso. Con la emoción de un niño en la víspera del día de Reyes, contaba que un joven músico -paciente suyo, creo recordar- le dijo en una ocasión que la sonoridad de aquel instrumento era excelente. Ni que decir tiene que Pep se sintió el hombre más satisfecho del mundo. En otra ocasión (¿o fue en la misma?), ese joven-músico-paciente interpretó "El cant dels ocells" -como sabéis, su pieza favorita- con el cello-guitarra, en una audición exclusiva para él. Ni que decir tiene que Pep se sintió el hombre más feliz del mundo... No obstante, por encima de su pericia, me atrevería a decir que en el ejercicio de su profesión destacó principalmente por su honestidad. Pep era, en esencia, un profesional honesto (consecuencia lógica de ser un hombre honesto). Su preocupación por la satisfacción de sus pacientes y la equidad en la retribución de sus servicios rozaban la obsesión. Pero claro, él no sabía trabajar de otro modo…

 

En cualquier caso, mis mayores elogios no son para el Pep odontólogo, sino para el Pep Pep. Para el hombre, para el ser humano que caló tan profundamente en los corazones de todos aquellos que tuvimos el privilegio de contar con su afecto. Para bien o para mal, la vida sigue sin Pep; pero sin duda es una vida un poco más amarga…

 

DESCANSE EN PAZ, DOCTOR FALCO. DESCANSA EN PAZ, AMIGO MÍO.

 

PEPITU, ESPERO RETROBAR-TE ALGUN DIA, SIGUI ON SIGUI…

dimarts, 26 de gener del 2010

Hola Alex

Soy Xavi Nin


La verdad me consideraba amigo de él, nos conocíamos  de hace más de 30 años, y nos habíamos ayudado mutuamente  en todo momento.
Él me había arreglado mi desastrosa dentadura muchísimas veces  a todas horas como a ti, en casa y en la consulta.


Habíamos estado cantando en su casa y en su barco el “CocoLiso”, (que tuvo que vender porque le ofrecieron unos dineros que necesitaba), él con su saxo y  yo con la guitarra noches y mañanas enteras hasta quedar reventados  y sin voz.


Habíamos estado de discos, de cenas,  de fiestas, de tertulias,  cantado, reído y llorado de alegría innumerables veces  hasta las tantas.


Habíamos tocado como podíamos, el violoncelo fantástico que él fabricó a partir de una vieja guitarra, junto con su también muy amigo Vasil, violoncelista de la Filarmónica de Barcelona .
Recuerdo que tenía un Ferrari, que lo tuvo que vender porque le daba muchos problemas con las reparaciones, y posteriormente un Mercedes que tuvo un siniestro total cuando bajaba de esquiar un día de la Molina, donde habíamos estado juntos unos días .


El Pepito se quedó sin coche, pero  a ver al cabo de un tiempo que él sin su coche se sentía vacío, le regalé un deportivo rojo  que yo usaba muy poco. Él, al principio no creía que alguien le pudiera regalar un coche, pero yo le dije que se lo regalaba de verdad porque a él   le gustaba.


La satisfacción que me dio a mí, ver como él saltaba de alegría, fue algo parecido a lo que le pasó a él con tu novia, que casi él fue más feliz que ella, al ver lo que a ella le había gustado el arreglo que le había hecho.


Pero lo que quizás sea lo que me da más satisfacción es el regalo que me ha dejado, que es una escultura que estaba realizando de  mis manos , y de las de mi familia , quizás todavía por terminar, de la que ya pondré unas fotos en este blog, y que voy a conservar como un tesoro toda mi vida.


Quiero decirte que para mí ha estado, es y será un amigo de verdad  inigualable.


Xavier 

SU GRAN AMIGO XAVI NIN


Alejadro Viladomiu.

Mi primera carta fue para Pepito,esta segunda carta es para Xavier Nin.

No te conozco personalmente pero nos hemos saludado y visto en diferentes ocasiones.
Pepito me hablo varias veces de ti,te queria con locura y repetidas veces me dijo que eras
su mejor amigo.

Me acuerdo hace un mes más o menos hablando con el en su casa me dijo Alexito si no fuera
por mi amigo Xavi no se donde estaria....

Antes en primera carta dije que habia tenido mucha suerte en tener un amigo como Pepito,en este
caso tengo que decir:

                "Pepito que  honor y suerte tienes de tener un amigo como XAVI NIN"


Muchas Gracias por todo Xavi, tu si que sabes lo que es ser amigo




Alejandro Viladomiu Tintore
Movil: 670-444-777
Barcelona
alexprofesional@gmail.com

dilluns, 25 de gener del 2010

de VALENTINA

No sabía quién dirigirme, gracias por abrir este blog dónde poder expresarme.
No tengo muchas palabras con la que expresaos el dolor que siento y el nudo en la garganta que me ahoga. Sólo decir que me uno a vuestro dolor, al de sus amigos y al de su familia, que me gustaría acercarme a Barcelona para decirle adiós en persona pero que por desgracia no es posible.
Mi nombre es Nuria y vivo en Madrid, conocí a Pepito hace casi 20 años, en el puertecito de Alcocebre y esa noche caía la lluvia de estrellas de las Perseidas más bonita que jamás he vuelto ver y desde entonces mantuve una bonita amistad con él.

Yo estaba en el puerto con mi padre y su mujer ( aburridísima) y llegó una motora con dos hombres gritando ¡CUIDADO QUE VAMOS SIN GOBIERNO! y un pescador contestó, no os preocupéis que el país tampoco lo tiene y no pasa nada, mientras el resto de barcos echábamos más defensas al agua.
Amarraron el barco dos amarres más allá que el nuestro y yo, que estaba en bañador baldeando el nuestro, veía como uno de los dos intentaba arreglar el motor averiado y se llenaba de grasa hasta el último pelo y el otro que era mas bien menudito ocupaba el resto de la cubierta moviéndose y gesticulando, y yo pensaba,¿cómo alguien tan menudo puede ocupar tanto espacio?.
Unas horas más tarde Pepito estaba hablando con mi padre y adulando a su barco, hasta que salí yo y me invitó a ver la lluvia de estrellas esa noche con su amigo.
Pasé una noche inolvidable, me reí como hacía tiempo que no lo hacía y los días siguientes me escapaba por la escotilla de proa todas las noches para estar con ellos.
La verdad es que yo me seguía preguntando cómo consiguió en tan poco tiempo ocupar mi corazón de esa manera.
Fui a verlo un par de veces más a Barcelona y cuando mi padre vivía en Casteldefels nos volvimos a ver varias veces más allí.
Se hizo el dentista de mi padre y le implantó toda la parte superior de su boca, pero luego mi padre se fue a vivir a Andalucía y ya no fue más su paciente, pero siempre me pregunta por él y Pepito siempre me decía que fuera a revisarse la boca, aunque en casi 20 años no ha vuelto a tener ningún problema en ella.
Él vino a Madrid también un par de veces, la última hace 3 ó 4 años, y yo siempre lo llamaba por su cumpleaños y de vez en cuando charlábamos por teléfono y nos contábamos nuestras vidas, la verdad, yo más a él que el a mí.
No sé a quién voy a llamar cada 1 de diciembre a partir de ahora.
Gracias a Xavier Nin por avisarme y a la chica que, perdón, olvidé tu nombre, pero gracias por hablar conmigo y permitirme consolarnos juntas.
Besos y abrazos para todos los que lo querías.
En especial a su ex mujer, a quién sé que Pepe quería muchísimo.




de les teves caris del laboratori

Gepetto tenies un gran cor encara que a vegades ens rondinaves,al final has marxat i t,has endut el secret del truc de màgia que tant ens agradava.Siguis on siguis rep una fota abraçada i sàpigues que no t,oblidarem.
Mercè,Eulàlia,Conxi,Silvia;Ida,Meri

Amant de la seva professió, de la música, de l'escultura, dels amics

Només s´ha que fer un breu cop d'ull al currículum del nostre amic Pep, per veure que en cap moment de la seva estada entre nosaltres va deixar el que per a ell era la seva vida, els seus pacients, la seva tasca diària i la seva passió per les novetats en la seva professió.


Ja fa 24 anys, que el Dr Pep Falcó va fer els seus primers implants, el que avui ja és molt comú entre els odontòlegs, i va realitzar unes tècniques que fins fa molt poc eren totalment originals i desconegudes.


Molts dels artistes, intel.lectuals, músics, cantants, esportistes i  entrenadors , llueixen amb orgull, el que el Dr Falcó els va implantar ja fa molt de temps.


La seva visió per la perfecció el va fer fins i tot dissenyar coses típiques dels escultors, instruments musicals, escultures en materials nous, i aparells totalment inòspits, dels  que més endavant en altres entrades al blog relacionaré acopanyats amb fotografies.


Xavier Nin 
nin@nin.es
667.804.782

CARTA al PEPITO . Redactada pel ALEX VILADOMIU - "INMEJORABLE AMIGO Y EL MEJOR DENTISTA DEL MUNDO"

Me llamo Alejandro Viladomiu.

Esta carta esta escrita en presente porque mi gran amigo Pepito esta y estara siempre conmigo.Hay personas que nunca se van y el es una de ellas.

Conozco a Pepe desde hace unos 20años, pero mi relación con el como amigo y dentista ha sido en estos ultimos 4años.Siempre con una sorisa y preparado para ayudarme en lo que fuera.


Os voy a contar dos historias

Me acuerdo hace unos tres años me fui de viaje a India y nada más llegar me dolian las encias y sangraba.Cuando volvi a Barcelona llame a Pepito  y me acuerdo muy bien era casi la una de la madrugada.



Como siempre me dijo Alexito (es la unica persona en el mundo que me llama asi, nadie más) vente para aqui ahora mismo.
Me sente en su consulta de la calle Ganduxer y con unas pinzas me saco una pepita de tomate podrida que tenia entre losdientes y pegada en la encia.Los dos nos miramos  alucinados, y me dijo Alexito nunca habia visto una cosa asi y empezamos a reirnos como locos.

Me curo como siempre pero lo más importante y bonito es que siempre esta al lado tuyo cuando lo necesitas.

Yo tenia una novia que la verdad era muy guapa pero en los incesivos de arriba le faltaba un trozito debido a un accidente.

Siempre me decia que no le gustaba hasta que un dia fuimos a ver Pepito.
En dos minutos le limo los dientes,la chica se levanto y se miro al espejo , no se lo podia creer era la chica más feliz del mundo,se fue hacia el y le dio un abrazo y dos besos como no me los habia dado a mi nunca.


Por supuesto no me cobro absolutamente nada,le mire a la cara y supe que si habia alguien en este mundo que estaba más contento que aquella chica, ese era Pepito.

Cuando te hacen un favor y ves que la persona que te lo hace aun esta más contenta que tu por hacértelo, tienes que saber apreciar y no olvidar nunca que acabas de conocer a una persona mágica, asi de sencillo y humilde es Pepito

Porque digo que es el mejor dentista del mundo?


He ido a muchos dentistas en paises diferentes porque viajo mucho.Todos ellos con el mismo problema tardaban dos o tres sesiones.


Pero un dia hace unos tres años fui a ver a Pepito con el mismo problema.Me sente y a los 30minutos habia acabado.Yo no me lo creia y le dije ya esta, me contesto con una sonrisa. 

Desde entonces supe que ademas de ser una bellisima persona todo corazon y gran amigo, tengo  la gran suerte de que mi amigo Pepito es el mejor dentista del mundo.

AMIGO  "Es aquel que deseando estar en otro sitio esta a tu lado"

Asi es Pepito que afortunado soy de tenerte como amigo.

Un abrazo muy fuerte a  Marian  y sus hijos y para todos aquellos que hemos tenido el honor y la grandisima suerte de conocer a una persona irrepetible como es JOSE FALCO SAMPER, nuestro PEPITO


Alejandro Viladomiu Tintore
Movil: 670-444-777
Barcelona
alexprofesional@gmail.com

diumenge, 24 de gener del 2010

HOMENATGE al PEP FALCÓ


Aquest BLOG creat per amics i companys del Pepito, després de la seva mort, vol retre un càlid homenatge al que els va acompanyar dies i nits tant com amic com a professional.



T'animem a incloure totes les anècdotes, comentaris, fotos, videos, etc , a la fi de tenir un record imperdurable del nostre amic, que en pau descansi.
També pots enviar les fotos, links de videos, o links de fotos a l'email que ell tenia i que farem que perduri, com si ell estigués encara entre nosaltres :
josepfalcosamper@gmail.com


El Dr JOSEP FALCÓ i SAMPER

Va morir de mort natural sobtada, el derrer 22 de Gener de aquest any 2010. Va néixer a Barcelona el dia 1 de Desembre de 1946 . Es va llicenciar en MEDICINA i CIRURGIA l´any 1979 a la Universitat de Barcelona, i aquí sota podeu veure tot el seu historial acadèmic, però també no olvideu el seu historial com a persona i amic de tothom.


L´Any 2009 fundà la Clínica Dental " Dentidom" , encara però no va tenir temps material  per a desarrollarla.

  • Ajudant a la Clínica Dental amb el Dr .Felice Miravent durant el període 1976-1979.
  • Llicenciat en Medicina i Cirurgia, el 1979, l'Universitat de Barcelona a l'Hospital Clínic.
  • Títol ESPECIALISTA EN ESTOMATOLOGIA, per l'Escola Professional de Estomatologia, de la Facultat de Medicina de Barcelona.
  • Encarregat de pràctiques, a la Càtedra d'Odontologia, a l'Escola Professional de Estomatologia, de la Facultat de Medicina de Barcelona.
  • Assistent al curs sobre Placa Bacteriana Dental a la Càtedra d'Odontologia, a l'Escola Professional, d'Estomatologia, de la Facultat de Medicina de Barcelona el Maig de 1978.
  • Assistent al 66è Congrés d'Odontologia Mundial, Anual de l'FDJ a Madrid, el Setembre de 1978.
  • Assistent a la II Reunió Nacional de la Societat Espanyola de Odontopediatria, pel professor Theodore C. Lavista a Barcelona l'Abril del 1979.
  • Assistent al III Congrés Nacional de l'Associació Espanyola de Profilaxi i Higiene Buco dentària, pel Dr . Raúl G. Cafesse , A Palma de Mallorca, l'Octubre de 1979.
  • Assistent al Curs Teòric - Clínic - Pràctic, de Pròtesi fixa, celebrat a l'Iltre. Col.legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs , De la II Regió (Catalunya) pel Dr Ernesto Mallat Desplast, el Febrer de l980.
  • Assistent al Curs sobri Endodòncies, pel professor M. Roberto Leonardo, a Lloret de Mar, (Barcelona) el Juny de 1980
  • Assistent al Curs sobre Dentisteria operatòria , Pel professor P। Aiethe, a Lloret de Mar, (Barcelona) el Juny de 1980.
  • Assistent al 1r. Congrés Nacional de Endodòncia i Dentisteria Operatòria , A Lloret de Mar (Barcelona) el Juny de 1980
  • Ajudant Metge assistent a la Clínica privada del Dr Pascualini, a Milà (Itàlia)
  • Autor de diversos articles a la Revista Espanyola d´ Estomatologia ।
  • Assistent al curs sobre Implantologia Dental pel professor Schult , A Tubingen (Alemanya)
  • Assistent al curs de Articulació Temporomanidibular del Dr।Echevarria a Barcelona el Febrer de 1982.
  • Participant al XII Meeting Internacionale de Implant i Trapianti dentària del Grup Italià de Studi s'implantaria a Bologna el Maig de 1982।
  • Assistent en el curs sobri "Principi i Tècnica del Rieglibrio oclusal dictat pel Dr।Pascualini a Milà el Gener de 1983.
  • Secretari del Comitè Científic de l'1. er curs d'Implantologia Dental i Gnatologia Aplicada, a Barcelona el maig de 1993।
  • Membre numerari de l'GISI (Grupo Italiano Estudis s'implantaria)
  • Dissenyador de l'Implant Oster integrat que porta el seu nom
  • Desenvolupador de la tècnica implantològica a cel tancat
  • Membre numerari de la Societat Espanyola de Implantologia Dental
  • Convidat en múltiples programes de Ràdio Televisió Espanyola.
  • Dictat de múltiples cursos en diverses Societats Odontológiques
  • Ponent a la taula rodona sobre Implantologia Dental al Congrés Hispano-Portuguès a Santiago de Santiago de Compostela।
  • Ponent de la taula rodona sobre anestèsia dental en el congrés Hispano - Portuguès a Santiago de Compostela el 1983
  • Confecció d'un vídeo gravat en temps real, de la tècnica d'implants del Dr Falcó a cel tancat, realitzat completament en 3 minuts.
  • Fundador i creador de "Dentidom" l´any 2009